De la importància de la província d'Hispània en el món romà dóna fe l'existència de tres emperadors originaris d'aquestes terres: Trajà, Adrià i Teodosi. Adrià havia nascut a la ciutat bètica de Itálica, en el si d'una família romana. Al quedar orfe, va ser adoptat per l'emperador Trajà, costum molt habitual a la societat romana. Quan Trajà va morir va ser succeït pel seu fill adoptiu qui va prendre el nom de César Trajà Adrià August. Potser per assemblar-se al primer August va buscar la pau com a màxim objectiu pel que va finalitzar la llarga i sagnant guerra contra els parts, abandonant el control d'Assíria, Mesopotàmia i Armènia. La disminució del territori imperial va provocar cert descontentament entre alguns membres de la classe militar que es van conjurar contra l'emperador. La conjura va ser descoberta i els participants castigats. D'aquesta manera veia reforçada la seva posició i podia posar en servei el seu programa. Un dels seus primers objectius seria conèixer els problemes dels súbdits imperials pel que va portar a terme una àmplia sèrie de viatges per tots els confins de l'Imperi, fent-se eco de les necessitats que li eren presentades. En el seu seguici viatjava un nombrós grup de tècnics que oferien possibles solucions als problemes plantejats. La Gàl·lia, Britania -on va aixecar una muralla de 117 km entre el mar del Nord i Irlanda- i Germania van ser les primeres etapes del viatge, restant allunyat de Roma per un període de dos anys. Àfrica i Síria serien els seus propers destins, posant fi a aquest periple per Orient a Grècia, el territori més admirat per Adrià que es reconeixia enamorat de tot l'hel·lè. Serà en l'any 134 quan torni definitivament a Roma després de diversos viatges per la zona occidental de l'Imperi. Aquest moment de pau va portar prosperitat econòmica a l'imperi.. La pau que va viure Roma en aquests anys es va veure alterada per la sublevació de Judea entre els anys 131-134. La revolta va esclatar perquè Adrià va prohibir la circumcisió i va pensar fundar un santuari a Júpiter al lloc del temple de Jerusalem. Després de diversos anys de sagnants combats, la rebel·lió va ser sufocada. Adrià també es va interessar per les reformes administratives i econòmiques. El Senat va veure com els seus poders eren lliurats al Consell Imperial, dividint en diferents branques les seves competències i col·locant al capdavant de cada àrea a un ministre, dependent directament de l'emperador. El consell privat de l'emperador va passar a ser públic i la hisenda va patir importants reformes. Com la majoria dels emperadors, Adrià també va deixar les seves construccions a la ciutat de Roma. A prop del Tíber va aixecar un gegantí mausoleu que serà la base del castell Sant'Angelo. Pels voltants de Tívoli va edificar una sumptuosa vila que rep el nom de Vila Adriana on va recollir les reproduccions de les obres d'art que més li van impressionar durant els seus viatges i també va fer construir en Britania el seu famós mur que dividia l'illa en dos amb una logitud de 117 Km . El mur d'Adrià. Els últims anys de l'emperador van ser un continu sofriment a causa dels freqüents atacs de malenconia, recordant la mort del seu benvolgut Antinoo en el Nil i la defunció del seu fill adoptiu, Luci Cejoni Còmode Vero. Com successor va triar a Antoni Píus.