OCT.AVG1 > A.I.1 >41.5e< .. RPC 273

 

Les sèries imperials poden iniciar-se amb August, a partir de l'any 27 a.C., qui va implantar un sistema monetari que es va mantenir amb petites modificacions fins a la crisi del segle III. En realitat, després de la pèrdua d'efectivitat de la gestió del Senat sobre el "aerarium Saturni" o tresor públic i la conversió del "fiscus Caesaris" o caixa imperial és la veritable base per atendre a totes les despeses, la reforma calia i no només per raons econòmiques sinó també polítiques.

August va néixer en Velitri Volcorum (Velletri) l'any 63 a.C. i va ser anomenat Caius Octavius Coepius; nebot de Juli César , protegit i adoptat per ell, va rebre el nou nom de C. Iulius Caesar Octavianus, prenent el gentilici del seu adoptant i transformant el seu antic nomen familiar en cognomen. Ens ha deixat la història pública de la seva vida en els seus "Res divi gestae" immortalitzades en el "monumentum Ancyranum", per la versió en grec i llatí inscrita en les parets del temple que li va ser dedicat en l'actual Ankara i en altres llocs. Va arribar al consolat el 43 després de l'assassinat de César, va formar amb Lépit i Antoni el triumvirat "republicae constituendae" emetent monedes que han de ser incloses en les sèries republicanes. Més tard August, en aquest aspecte com en altres, conservaria el que tenia d'essencial el sistema en vigor quan va assumir el poder, però plantejant un sanejament del règim monetari de l'Estat, amb finalitats polítiques. El sistema monetari d'August va ser un dels factors essencials del desenvolupament econòmic de Roma; les reformes es van posar en pràctica quan els seus viatges i campanyes el van portar als territoris d'Hispània, Gàl·lia o Àsia o bé al seu retorn a Roma.

L'any 27, en el que va arribar al consolat per septima vegada, abandonant l'1º de gener els poders especials del "imperium" per rebre tres dies després el poder proconsular i diveross honors públics, entre ells el nom i títol d`"Augustus" amb implicacions religioses, va dirigir en Hispània la campanya militar contra Càntabres i Àsturs, que duraria fins al 25 i va organitzar el nucli d'encunyacions a les quals després al·ludirem. L'any 23 va rebre la "tribunícia potestas" anual que li va proporcionar un poder que li va permetre renunciar a la concessió anual i perpètua del consolat l'any 22, convertin-se en "princeps" o primer personatge de l'Estat. Altres dates importants per a la datació de determinades emissions monetàries van ser l'any 20 (recuperació dels estendards perduts per Cras davant els parts i lliurats pel Fraates, amb inscripció "signis receptis" i conquista d'Armènia per Tiberi ("Armènia capta" en les monedes). L'any 17 van ser adoptats com fills Cayo i Luci que ho eren de Agrippa i Julia, intentant assegurar la successió, celebran-se els "ludi saeculares" i fundant-se numeroses colònies. L'any 12 apareix en les monedes el seu titulo de "pontifex maximus". El 8 es va canviar el nom del mes "sextilis" pel de "augustus", en el seu honor i van aparèixer en les monedes, amb freqüència, el rètol "ob civis servatos" i la corona cívica o d'alzina "quercea". El 2 va rebre el titulo de "pater patriae" que s'incorpora als que habitualment figuren en les monedes. El 13 va associar a Tiberi a la tribunícia potestat i el 19 d'agost de l'any 14 va morir.

Els problemes de la numismàtica d'època d'August són nombrosos i disten d'haver trobat solucions unànimement acceptades; essencialment, serien la condició senatorial o imperial de la moneda de bronze i la significació exacta de les sigles S.C. que en elles apareixen; la cronologia dels "tresviri monetals" que van encunyar el bronze en la seca de Roma; la centralització de les emissions en determinades seques d'Hispània o la primacia del taller de Lió i en relació amb aquest la localització dels tallers d'emissió d'or i plata en el primer decenni del seu regnat i durada de les seves encunyacions, a part de la qüestió de les emissions provincials.

Sens dubte les primeres emissions d'August a la zona occidental de l'Imperi van ser les realitzades per P. Carisio com "legatus Augusti pro praetore" potser per saldar les meritacions dels emèrits de les legions V i X deduïts d'elles després de la terminació de la primera fase de la guerra càntabra, per a la fundació de Emerita, l 'any 25, tant denaris com asos de coure; realment es tracta, de fet, de monedes imperatorials com les de la República i es podrien incloure en la sèrie d'emissions hispanes.

D'altra banda Nemausus (Nimes) va convertir poc després de l'any 27 les seves modestes emissions monetals en una copiosa de bronze, amb els retrats d'August i de Agrippa i en el revers el cocodril encadenat a una palmera, emblema de la colònia, amb el rètol "Col(onia) Nem(ausus)" que es van difondre per tot l'occident. Per complicar però les coses, un encuny molt ben conservat de "Colònia Patricia" (Còrdova) va ser trobat a Nimes.

Sembla que en algun punt d'occident, fora de Roma, es van produir dues àmplies sèries d'or i de plata, de gran bellesa i qualitat, amb una inscripció en les formes "Caesar Augustus" o la dedicatòria "Caesari August" i tipus triomfalistes en el revers que tradueixen la situació consegüent a l'any 27 fins als jocs seculars del 17.

Després del seu retorn a Roma des d'Hispània l'any 24, August va obrir de nou la seca romana reprenent l'encunyació de bronze que habia estat suspesa en temps de Sila, circulant les peces republicanes summament desgastades i fins i tot partides, pràcticament com fiduciàries. Les peces emeses a partir d'entre els anys 23/22 a.C. van ser sestercis i dupondis en oricalc amb pesos i valors, respectivament, de 25 gr. i 4 asos i de 12.5gr. i 2 asos; i a coure asos d'11 gr. aproximadament i quadrants de 3 gr., la seva quarta part ; es restitueixen els "tresviri auro argento aere flando feriundo" (abreujat III vir a.a.a.f.f.) que inclouran els seus noms en les monedes, acompanyats del rètol "ob civis servatos", del nom d'August en dupondis i asos, de la corona cívica, de l'efígie de l'emperador i de tipus diversos en els quadrants. L'encunyació va ser precipitada i realitzada amb poca cura, llegendes i tipus toscos, i les emissions molt copioses i es va resoldre, immediatament, la normalització de la circulació de moneda divisòria. Apareixen també les lletres S.C. indubtablement al·lusives al Senat de manera regular, escepte en una part de les peces de Cn. Calpurnio Pisón i els seus col·legues i en l'emissió anomenada de l'"as del triomf" segurament de l'any 7 a.C. Alguns estudiosos del tema opinen que tals sigles al·ludeixen a l'honors rebuts per August per part del Senat i no a la identificació d'una emissió senatorial. En contra d'aquesta idea està el que hi ha una gran quantitat de bronzes encunyats a Lió quan el taller de Roma estava tancat i no porten la indicació S.C., no arribant a Lugdunum l'autoritat del Senat i si les facultats imperials d'August. En qualsevol cas encara que l'emissió del bronze depengués formalment del Senat, tènia caràcter imperial tant pels tipus i llegendes (efígie imperial a vegades) quant per la dependència de fet respecte d 'August. En la pràctica ocorreria el mateix amb les emissions locals en que l'independència o autonomia era només teòrica.

Cal assenyalar que els bronzes de la seca de Roma, el retrat d'August pren un aspecte civil molt diferent de l'heroic dels tallers suposadament localitzats en Hispània i, per descomptat, amb major fidelitat respecte de l'original que les peces de Emerita o de seques municipals. Les nombroses variants en els retrats de l'emperador fan suposar que els artistes i obridors d'encunys es van inspirar en els variats retrats públics que d'August es van fer. (Veure els dos primers denaris i comparar-los amb el tercer, que prové de EMERITA AUGUSTA).

Mattingly es planteja els problemes d'aquesta nova organització de les encunyacions a través de les següents preguntes: va ser Roma la font primordial d'encunyacions, ressorgint el seu taller senatorial després d'una llarga interrupció de la seva activitat?; va crear un gran taller imperial conservant la posició de Roma?; es van col·locar els centres essencials fora de la capital?. En realitat els auris i denaris que coneixem en curtes emissions i que empalmen amb la moneda republicana, alternant retrats de déus amb els de l'emperador i incloent tipus relatius als monetals, encara que mai falti la referència a August, mostren aquesta indecisió, fins i tot en la forma, que acabarà quan a partir de l'any 12 a.C. figuri invariablement el retrat imperial en l'anvers. Només entre el 19 i el 12 es va concedir al taller de Roma l'encunyació d'or i plata; quan August es va traslladar a la Gal·lia per preparar la conquesta definitiva de la frontera dels Alps, l'any 16, va fundar el 14 taller imperial de Lugdunum (Lió) que encunyaria copioses emissions suprimin-se poc després les emissions d'auris i denaris de Roma. D'aquesta manera, entre el 12 a.C. i el principi del regnat de Calígula, l'únic taller monetari en el verdader sentit de la paraula que va encunyar denaris i auris va ser Lió. Un greu problema és el que planteja el transport del metall fins a la seca i després el de les monedes fins al lloc de consum, doncs s'han trobat fins a l'Àsia Menor, el que ha fet pensar que deuria haver un altre taller en Orient i fins i tot podria existir en la pròpia Roma. Les peces de tipus lugdunense van portar tipus militars, com aclamacions imperials o evocacions de les victòries de Nauloquia amb Diana i de Actium amb Apolo, elaborant-se un retrat d'un aspecte artístic molt diferent dels ja citats. Molt important és el tipus commemoratiu de la consagració de l'altar de Roma i d'August, a Lió, amb presència de l'emperador, l'any 10, que representa el monument amb l'efígie imperial i rètols al·lusius. És molt possible que la centralització de les emissions en Lugdunum es degués a la seva estratègica situació respecte del llimis renà i a la seva relativa proximitat a les riques mines espanyoles.

En les monedes d'August va aparèixer Agrippa, sobretot després del seu matrimoni amb Julia, l'any 8 apareix Caius Caesar i en el 5 i 2 Gai i Luci, els seus hereus com "Augusti filii" i "Princeps iuventutis". Només en els anys 13 i 14 figurarà Tiberi, com a successor, en les emissions de Lugdunum.

El taller de Roma va incloure en els bronzes el retrat de Tiberi amb August a partir de l'any 10 d.C. tots dos idealitzats i amb la lletra molt elegant, deixant de figurar els noms dels monetals i continuant les sigles S.C.; "un accessori automàtic de l'encunyació del bronze" que anava a durar dos segles i mitjà. .

És impossible comprendre el sistema monetari d'August sense contemplar l'important paper de les emissions autònomes de bronze, que van funcionar segons una àmplia descentralització. Uns 78 municipis i colònies romanes van emetre la seva pròpia moneda de bronze, 21 en Hispània, 2 en Gàl·lia, 16 a Sicília, 13 a Grècia i Macedònia, Sardenya i Itàlia i la resta a Àsia i Africa, encara que moltes d'aquestes emissions van ser d'efímera durada i la tendència general és a la reducció de ciutats que van poder encunyar la seva pròpia moneda, llevat del Tarragoní, a partir de la segona meitat del regnat d'August, sota el de Tiberi i, sobretot amb Calígula. Mentrestant en orient estaven en circulació cistóforos, tetradracmas emesos en grans quantitats per Efeso i Pèrgam, amb retrats d'August d'estil grec i reversos de gran bellesa com l'esfinge, després segell de l'emperador, el capricorn relatiu al seu naixement, espigues de blat al·lusives a la prosperitat, altars i temples (com el Artemision efesi i l'ara de Pèrgam), un arc de triomf amb S.R. "Signis Receptis" i una ensenya al temple dedicat a "Marti Ultori", per la victòria de l'any 20 sobre els parts i la Victòria sacrificant un toro; tant Efeso com Pèrgam van seguir el model dels bronzes del taller de Roma en les tres "officinae" que van tenir les dues ciutats.