1 E. G, Hardy, The Monumentum Ancyranum. Oxford, 1923
2 Res Gestae Divi Augusti. Ex Monumentis Ancyrano. Antischario Apolloniense Scriptores Graeci et Latini. Typis Regia Officinae Polygraphicae. Roma 1937
3 En este aspecto insiste Luca Canali, tanto en su edición en italiano de la obra de Augusto (Cesare
Ottaviano Augusto. Res Gestae Divi Augusti. A cura di Luca Canali. Editori Reuniti. Roma, 1982) y en su: “Il Manifesto del Regime Augusteo”, Editorial Laterza. Bari, 1978.
4 Sobre la capacitat de síntesis demostrada per August i la qualitat literària del text, cfr: Imperatoria Caesaris Augusti. Operum Fragmentae. Henrica Malcovati. Quartum Edidit. Corpus Scriptorum Latinorum Paravianum. Torino, 1940.
5 La divisió de l'obra en els tres grans temes assenyalats es troba en: “La composizione delle Res Gestae Divi Augusti”. Mario Attilio Levi. Revista di Filologia. Torino, 1947.
6 Un representant d'aquesta postura ha estat Giovanni Pugliese Carratelli. En el seu article “Auctoritas Augusti”, Parola del Passato. Napoli 1949. Breument l'argument és el següent: August va ser el restaurador de la república. Aixó queda clar si seguim la línia dels fets que conformen el govern d'aquest emperador, el qual camina de l'excepció a la legalitat a una forma cada vegada més ajustada a les lleis. Una vegada restaurada la república l'any 27 a.c. (cap. XXXIV), August va començar el rol de princeps, val dir, de tutor de la constitució. A partir d'aquest moment la base sobre la qual va descansar August va ser el seu prestigi moral (auctoritas). La comprovació d'això –per a Pugliese- està en el fet que després del 27 a.c. August no va ocupar cap càrrec que no estigués tipificat en la constitució.
7 En aquesta postura està el ja citat Canali. Jones en la seva biografia d'August exagera, a la meva manera d'entendre, el rol que va ocupar l'exercit en el poder que va posseir August. És del mateix semblar en el capítol de la Història Antiga editada per la Universitat de Cambridge. Una excel·lent defensa sobre l'August renovador al treball ja citat de Levi. D'altra banda, el text de P. Grimal d'àmplia difusió en castellà, ens fa veure amb claredat els profunds canvis viscuts a Roma i que feien impossible una volta al passat.
8 Jones, Arnold H.M. Augustus, Chatto and Windus. London 1870.
9 Levi, M.A. op. cit., pp. 199
10 The Monument of Antiochenum. Edited by Dvid Robinson. The John Hopkins Library. Baltimore, 1926. Aquest autor és l'únic que assenyala que el nucli originari va ser escrit cap a l'any 2 a.c. De manera expressa els altres autors fan present la seva cautela sobre això.
11 Aquest no és el títol original de la inscripció. August li havia posat només Res Gestae. Després de la mort de l'emperador (14 d.c.) s'hauria redactat de la manera que nosaltres ho coneixem avui.
L'última part: “vet aquí reproduïda…” seria un agregat fet per a les còpies que van partir a les províncies, amb la finalitat de certificar que eren una còpia fidel de l'original conservat en la tomba d'August a Roma.