Decim Celi Balbí, descendent d'una família molt il·lustre, va néixer en l'any 178 d.C. Va exercir el càrrec de governador en diverses províncies amb gran sentit de la justícia i magnànima administració, sent promogut a Cònsol per dues vegades.

De naturalesa pacífica, versat en medicina i poesia, la seva gran fortuna li hagués permès viure una vellesa regalada però quan arribà a Roma la notícia de la mort dels dos Gordians i a més, que Maximí es dirigia cap a Itàlia al capdavant d'un poderós exèrcit, el Senat -terroritzat- es va reunir amb tota urgència al temple de Júpiter i el dia 9 de Juliol de l'any 238 d.C., va nomenar dos nous Augusts en les persones de Decim Balbí i Màxim Pupiè a títol totalment paritari i tots dos amb la dignitat de "Pontifex Maximus".

Maximí va tornar de les seves campanyes en la Panonia (regió europea que actualment és Hongria) i va intentar sufocar ràpidament la rebel·lió, marxant cap a Roma. El seu exèrcit va travessar els Alps assetjant Aquileia, al nord-est d'Itàlia. La ciutat va resistir diversos mesos d'assetjo i finalment, tant ell com el seu fill Màxim van ser assassinats pels seus propis soldats l 'any 238, a l'est de Venècia, en Aquilea.

Els dos emperadors es van dedicar llavors a les seves tasques d'administració conjunta que van desenvolupar d'una forma cabal, desinteressada i eficaç. Desgraciadament, aquesta bona marxa dels assumptes públics no va durar molt temps, els pretorians, disgustats perquè s'estaven prenent mesures per restaurar la disciplina militar, van aprofitar que l'atenció pública estava centrada en uns jocs capitolins que s'estaven celebrant, per irrompre al palau imperial i assassinar bàrbarament als dos emperadors.