Fill de Neró Drus i d'Antonia i oncle de Caligula, va succeir a aquest en el tron per capritxosa decisió dels pretorians. Home erudit, numismàtic i hàbil administrador es va casar successivament amb Plautia Urgunilla, de qui va tenir a Drus i Clàudia, amb Aelia Petina, mare d'Antonia, amb Messalina que li va donar com fills a Octavia i Britànic i, finalment, amb Agripina II, germana de Caligula i mare de Neró.
El seu nom oficial, que va portar en les monedes, va ser "Tu(berius) Claud(ius) Caus(ar) Aug(ustus)" amb afegiment dels títols de "p(ontifex) m(aximus)" i les tribunícies potestats, la primera de les quals li va ser atorgada l'any 41 i després anualment. Va ser cònsol I l'any 37, II el 42, III el 43, IV el 47 i V el 52.
Encara que Calígula va traslladar definitivament la seca imperial de Lugdunum (Lió) a Roma, és possible que poguessin continuar allà les emissions d'auris i denaris , no només per les deferències que Claudi va tenir amb la seva ciutat natal, sinó per servir la seva política d'expansió cap a l'oest. D'altra banda existeixen encunyacions nombroses amb art que va des del corrent al degenerat i bàrbar i també amb deficiències de pes, que s'han suposat imitacions, sobretot dupondis i asos, partint d'encunys que van poder realitzar-se en Hispània, Gàl·lia, Britania i altres llocs, segurament en emissions tolerades pel govern de Roma i que no van haver de ser totes contemporànies de Claudi encara que portessin la seva efígie i nom, sinó de temps de Neró que no va encunyar bronze entre el 54 i el 64. Les raons d'aquestes imitacions deuen buscar-se en circumstàncies històriques i econòmiques; així la conquista de Britania, l'any 43, necessitaria importar moneda a la Gàl·lia, o bé fabricar-la allà; d'altra banda va tancar els tallers municipals d'Hispània, llevat del cas anòmal de Insula Augusta (Eivissa); i si a això sumem que els aes de Cayo César no van ser abundants i que no va haver fabricació de sèries regulars a la Gàl·lia es comprendrà la penúria del numerari circulant i la necessitat d'imitar els cuños oficials per resoldre el problema.
Els tipus de les monedes de Claudi abandonen el personalisme del seu antecessor per concedir major atenció a les realitats del seu regnat, incloent la propaganda dinàstica i áulica. Així dels sis tipus de l'any del seu accés al tron, dos es refereixen a la seva relació amb els pretorians als qui agraïa així la designació: "Imp(erator) recept(us)"
i un militar de guàrdia en un campament i "praetori(anus)" amb l'emperador i un soldat estrenyent-se la mans, durant aquests tipus fins als anys 46 - 47.
La cronologia d'auris i denaris és molt senzilla d'establir per mitjà de les tribunícies potestats ja que els seus números anuals figuren, sent les últimes peces de l'any 52 (XI Tr. pot.) i no coneixent-se emissions de les II, V i VI I..