Otó va ser un dels emperadors que va participar en la guerra civil romana després de l'assassinat de Neró. Al costat d'ell i en un sol any van ascendir al tron imperial Galba i Vitel·li. Otó va ser reconegut emperador pel Senat i la majoria de les províncies, a excepció de Britania, Gàl·lia i Hispània. Durant els tres mesos que va estar en el poder va actuar amb intel·ligència i energia, encara que no va poder superar totes les complicacions que se li van presentar. Va evitar problemes amb els pretorians pel que no va reduir els seus sous ni va castigar els seus llibertinatges. Però procedent del nord arribava la principal amenaça, configurada pels exèrcits de Vitel·li dirigits per Valente i Cecina. Malgrat els intents promoguts per Otó d'arribar a la pau, les tropes del nord van arribar a Itàlia i a Cremona es va produir el definitiu enfrontament, on les tropes de Otó van ser derrotades. L'emperador es va suïcidar.