Marc Casià Latini Póstum ,va ser el primer emperador del anomenat "Imperi Gal" i va governar aproximadament entre els anys 259-260 i 269 d. de C.

Governant en Orient Valerià I i a Occident, el seu fill Gal·liè, els francs van aprofitar la situació caòtica de l'Imperi i entre els anys 258 - 260 d. de C., van ocupar Bèlgica, van penetrar en Hispania, van ocupar Tarraco i van romandre en la península Ibèrica gairebé 12 anys, passant finalment al nord d'Africa, a Mauritània Tingitana.

Durant l'any 259 d. de C., Saloni -César, fill de Gal·liè- al comandament de les tropes de Rhin establertes a Colònia, va intentar sotmetre a Pòstum però els alamans i francs van aprofitar aquestes lluites per a penetrar en la Gàl·lia. Pòstum es va rebel·lar, va prendre la caserna general de Saloni a Colònia i les seves tropes van executar a Saloni i al seu preceptor, Silvà, proclamant-lo emperador. Pòstum va arribar a controlar tota la Gàl·lia, part de Germania, Britània i Hispania i encara que l'emperador d'Occident Gal·liè, va tractar de combatre'l, en realitat prestava més atenció als successos de l'Est de l'Imperi i no va aconseguir mai recuperar la Gàl·lia.

Va associar al seu fill Pòstum al poder, nomenant-lo César i August i va aconseguir rebutjar als invasors de l'Imperi més enllà del Rhin, construint fortificacions i mantenint units uns territoris, que Gal·liè difícilment hauria conservat. Més endavant, en l'any 267 es va arribar a un acord entre Pòstum i Gal·liè i es van delimitar les àrees de control d'ambdós, dividint-se de fet l'Imperi en 3 parts. 

 En l'any 268 es va rebel·lar el governador de la Baixa Germania, Lelià. Les tropes de Pòstum, van sufocar la rebel·lió assetjant i prenent la ciutat de Magúncia, però Pòstum va prohibir el seu saqueig i va ser assassinat per això -juntament amb el seu fill Pòstum- pels seus propis soldats, que van proclamar emperador a Marc Aureli Mari.

Mari no duraria molt temps, doncs als pocs dies va ser assassinat per les tropes, succeint-lo Victori, un fidel soldat de Pòstum.