Marc Clodi Pupiè Máxim descendent d'una família humil, va néixer cap a l'any 164 d.C.

Va exercir molt diversos càrrecs públics: governador en Bitinia i les Galias amb gran encert, Senador, Pretor i Cònsol per dues vegades. Amant del seu país, home virtuós i de moralitat irreprotxable va ser sempre imparcial jutge en el desenvolupament de les seves funcions.

Després de les expedicions victorioses contra sármatas i germànics, se li va nomenar Prefecte de Roma, desenvolupant el càrrec amb molt talent i prudència.

Quan va arribar a Roma la notícia de la mort dels dos Gordians i a més, que Maximí es dirigia cap a Itàlia al capdavant d'un poderós exèrcit, el Senat -terroritzat- es va reunir amb tota urgència al temple de Júpiter i el dia 9 de Juliol de l'any 238 d.C., va nomenar dos nous Augusts en les persones de Décim Balbí i Màxim Pupiè a títol totalment paritari i tots dos amb la dignitat de "Pontifex Maximus".

Maximí va tornar de les seves campanyes en la Panonia (regió europea que actualment és Hongria) i va intentar sufocar ràpidament la rebel·lió, marxant cap a Roma. El seu exèrcit va travessar els Alps assetjant Aquileia, al nord-est d'Itàlia. La ciutat va resistir diversos mesos d'assetjo i finalment, tant ell com el seu fill Màxim van ser assassinats pels seus propis soldats l'any 238, a l'est de Venècia, en Aquilea.

Morts a mans de les seves tropes Maximí i el seu fill, Pupiè (que es trobava a Ravenna) va tornar a Roma, rebent una calorosa rebuda per part del Senat i de Balbí.

Els dos emperadors es van dedicar llavors a les seves tasques d'administració conjunta que van desenvolupar d'una forma cabal, desinteressada i eficaç. Desgraciadament, aquesta bona marxa dels assumptes públics no va durar molt temps, els pretorians, disgustats perquè s'estaven prenent mesures per restaurar la disciplina militar, van aprofitar que l'atenció pública estava centrada en uns jocs capitolins que s'estaven celebrant, per irrompre al palau imperial i assassinar bàrbarament als dos emperadors.

Així va acabar, als tres mesos del seu començament, la sobirania imperial d'aquests dos homes il·lustres, dignes de millor sort.