Caius Pius Esuvius Tetricus, pertanyia a una família molt distingida i se li havia atorgat el consulat. Després de la mort de Victorí va ser instat per la mare d'aquest, la intel·ligent Victorina, perquè acceptés la proclamació d'Emperador de les legions de la Gàl·lia. Era l'any 270 d. de C. i ja Tètric gaudia d'una bé guanyada fama pel seu valor, prudència i sans principis; al prendre les regnes del poder va desarmar als envejosos per la seva senzillesa de costums i provocà la bona opinió general per l'equitat de la seva administració.

Un dels seus primers actes en el govern, va ser donar el rang de César al seu fill, també nomenat Tètric. Es va mantenir en el poder durant una mica més de tres anys, si bé les constants revelions dels seus soldats, sempre amenaçant amb deposar-li, van fer perillar el seu tron i li van amargar l'existència. Desitjós d'abandonar el precari i insegur de la seva situació i de retornar a la tranquil·litat de la vida privada, va sol·licitar l'ajuda d'Aurelià qui, al seu retorn de l'Est, va avançar amb les seves legions victorioses fins a Catalannum (actual Chalons-sud-Marne), va alliberar a Tètric de la captivitat a la que pràcticament el tenien sotmès les seves sedicioses tropes, i va recuperar per a l'Imperi Romà el domini de les províncies gal·les que la rebel·lió de Pòstum havia separat del mateix. Així va posar Tètric I el seu exèrcit, la seva autoritat, la seva pròpia persona i la del seu fill en mans d'Aurelià que, si bé al principi va tractar a Tètric amb certa altanería obligant-li a seguir el seu carro triomfal, després li va atorgar la seva benevolència, amistat i confiança, reconeixent-lo com col·lega seu i conferint-li el govern de la important província italiana de Lucania.

Tètric va morir, ja definitivament retirat, a una edat molt avançada en data desconeguda, i va ser col·locat en les files de les divinitats, curiosa circumstància per a un home que des de feia molts anys havia renunciat als títols i dignitats del poder sobirà.