ERCARVICA

Municipium ERCARVICA/ Castro de Santaver (Cañaveruelas, Cuenca)

Relacionada amb la celtibèrica Erkauika va encunyar dupondis, sestercis, asos i semises amb el bust de l'emperador en l'anvers i corones cíviques o toro en el revers.

LLEGENDES EN LES MONEDES

ACCI

Colonia Iulia Gemella ACCI / Guadix (Granada)

Citada per Ptolomeo entre els Bastetans, encreuament de camins en les vies que unien Carthago Nova i Castulo i aquest últim amb Malacca i de situació estratègica ja que estava ubicada de tal forma que des d'ella es tenia control sobre els passos de Sierra Morena.

Amb els emperadors August, Tiberi i Calígula (13 a.C. - 41 d.C.) va emetre dupondis, asos i semises amb el bust de l'emperador en l'anvers i motius imperials en revers, com corones cíviques, instruments sacerdotals i àguiles legionàries entre estendards militars.

LLEGENDES EN LES MONEDES

BILBILIS

Municipium Augusta BILBILIS / Calatayud (Zaragoza)

Ciutat celtibèrica i des d'August municipi que possiblement va ocupar diferents ubicacions: la primera i celtibèrica en l'actual Valdeherrera i la segona i romana en el Turó de la Bámbola, a uns 7,5 km de distància. Esmentada per Estrabó com ciutat celtibèrica prop de la qual es van enfrontar Sertori i Metello. Encreuament comú a diverses vies que la unien a Emerita Augusta i a Caesaraugusta.

Va obtenir d'August l'estatus de Municipium Augusta Bilbilis. Encunya abundant Ae (as i semis), però no plata.

Destaquem les primeres emissions que mostren el cap d'August, amb el genet llancer i la llegenda ITALICA.

LLEGENDES EN LES MONEDES

CALAGVRRIS

Municipium CALAGVRRIS Iulia Nassica / Calahorra (La Rioja)

Seca important en temps d'August que va batre nombroses emissions militars per proveir de numerari a les tropes.

Per als seus reversos aquesta seca va utilitzar el tipic toro vist lateralment característic de la zona de l'Ebre, envoltat dels noms dels magistrats monetals, mentre que en l'anvers es va encunyar el bust de l'emperador.

LLEGENDES EN LES MONEDES

CARTHAGO NOVA

Colonia Vrbs Iulia Nova Carthago / Cartagena (Murcia)

Antiga seca cartaginesa de Qart Hadasch que a mitjans del segle I a.C., va començar a emetre numerari romà, sent molt abundant en època d'August, en la que destaquen les magistratures concedides honoríficament als reis mauritans Iuba i Ptolomeo. El metall que va batre va ser en divisors del coure o també en oricalc i són molt diversos els motius encunyats: estendards, toros, simbols religiosos, temples, etc .

LLEGENDES EN LES MONEDES

ILICI

Colonia Iulia ILICI Augusta / La Alcudia de Elche (Alicante)

Seca d'escassa productivitat en una ciutat que va ser important en el seu temps. En l'anvers de les seves monedes (asos i semises) apareix el bust de l'emperador i en el revers àguiles legionàries entre estendards com motius militars i instruments religiosos i altars com motius religiosos .

LLEGENDES EN LES MONEDES

OSCA

Municipium Vrbs Victrix OSCA / Huesca

Antiga seca ibèrica de Bolskan que va ser capital dels partidaris del rebel Sertori. Va encunyar asos, semises i quadrants mantenint en la seva iconografia l'antic genet llancer, al costat del bust de l'emperador.

LLEGENDES EN LES MONEDES

SAGUNTO

Municipium SAGVNTVM / Sagunto (Valencia)

Antiga seca ibèrica de Arse una vegada immersa en el domini romà encunya només bronze amb emissions d'asos, semises, quadrants, etc. amb motius molt diversos: petxines, proas de vaixell, bust de Roma galejada, etc.

LLEGENDES EN LES MONEDES

SEGOBRIGA

Municipium SEGOBRIGA / Cabeza de Griego - Saelices (Cuenca)

Seca que és associada a l'antiga Sekobirikes. En temps d'August va encunyar asos, semises i quadrants, amb el bust de l'emperador. Com motius primer s'encunya el genet llancer (asos), palma i toro (quadrants), per posteriorment ja definitivament romanitzada encunyar només corona de roure.

LLEGENDES EN LES MONEDES

SEGOVIA

SEGOVIA ???

No és segur que les monedes trobades amb el topònim SEGÒVIA pertanyin a la ciutat que avui coneixem, ja que van existir en Hispània diverses localitats amb el mateix nom. També és insegur que les esmentades monedes pertanyin a les emissions en temps d'August ja que no segueixen la pauta metrológica d'aquest emperador i els seus motius s'identifiquen més amb els celtibèrics.

LLEGENDES EN LES MONEDES

TARRACO

Colonia Iulia Vrbs Triumphalis TARRACO / Tarragona

Sempre relacionada amb la ciutat ibera Kesse, però probablement sent dues ciutats diferents, va reiniciar la seva activitat numismàtica per a August en l'any 2 a.C. convertida en la romana Colònia Iulia Urbs Triunphalis Tarraco Opus Scipionis emetent bronze i oricalc (sestercis, asos, semises i quadrants).

LLEGENDES EN LES MONEDES

TURIASO

Municipium TURIASO / Tarazona (Zaragoza)

Antiga seca celtibèrica de Turiasu amb l'administració romana va passar a anomenar-se Municipium Turiaso emetent pocs sestercis i va batre abundants sèries d'asos, senises i quadrants amb el bust de l'emperador en l'anvers i corones cíviques i el característic toro encunyat en les cecas de la zona mitjana de l'Ebre en el revers.

LLEGENDES EN LES MONEDES

DERTOSA

Municipium Hibera Iulia Ilercavonia DERTOSA / Tortosa (Tarragona)

Associada a la seca ibera de Iltirkesken, emet una sola sèrie en temps d'August, la qual consta d'asos i semises en els que els motius són un vaixell fluvial.

LLEGENDES EN LES MONEDES

ILERDA

Municipium ILERDA / Lleida

Antiga seca ibera de Iltirta, Ilerda finalitza les seves emissions en temps d'August amb el símbol de la ciutat encunyat en els seus reversos: el llop, que amb la romanització s'ha canviat per la lloba capitolina.

LLEGENDES EN LES MONEDES

CAETRA

CAETRA

Durant les incursions que va realitzar August en el país dels Cantabres entre els anys 27 i 23 a.C. es van encunyar abundants emissions de "moneta castrensis", moneda per a la tropa. Fins ara es coneixen dues emissions d'aquestes monedes "de Caetra" (Caetra és un escut indigena utilitzat en aquelles latituds del nord-oest peninsular). Una de les emissions consta de sestercis, dupondis i asos. L'altra es pensa que va ser feta per una seca mòbil, ja que les seves característiques són bastant més tosques. La primera emissió aquí esmentada es relaciona amb la ciutat de LVCVS AVGVSTI (Lugo).

LLEGENDES EN LES MONEDES

KESE TARRACO (PDF)

CAESARAVGVSTA

Colonia CAESARAVGVSTA / Zaragoza

Va emetre abundant numerari en època d'August. La primera encunyació va poder tenir lloc l'any 13 a.C., any que va ser de reorganització de les legions en Hispània. Aquesta colònia va ser fundada per legionaris llicenciats de les legions IV i VI, pel que abunden la iconografies militars i també imperials: la yunta fundacional de la colònia per a asos, símbols militars (vexilium i signum) per a semises, corones de llorer, temples, etc .

LLEGENDES EN LES MONEDES

EMPORIAE

Municipium EMPORIAE/ Sant Martí d' Empúries (L'Escala, Girona)

Una vegada absorbida l'antiga colònia grega d'Empori, aquesta última sorgida de la més antiga Untikesken, en temps d'August va ser feta municipi romà prenent el nom de Municipium Emporiae continuant com seca provincial les antigues cecas ibera (indiketes) i grega (massaliotas).

L'inici romà d'aquesta seca és possible que sigui cesarià i el final va ser amb August, encara que hi ha opinions que indiquen com final d'aquesta seca a Tiberi. La seva tipologia segueix la grega: Pales amb casc corinti en els anversos i cavall alat en els reversos. No es coneixen els noms dels questores (Q) monetaris que van controlar les emissions.

Va emetre asos, quadrants i sextants.

LLEGENDES EN LES MONEDES