MONEDA TERMES GENERALS

Peça normalment metàl·lica obtinguda per foneria o laminació, sobre la qual s'encunyen els motius de la moneda.

Dimensions referides al seu diàmetre i que correntment pren el nom genèric de sèrie de monedes, per exemple: mòdul de denari, de sestercio, etc.

Zona del cospel lliure de tot gravat.

Costat de la moneda amb el motiu principal; normalment es pren com a tal el que conté, si n'hi ha, un bust o cap d'una divinitat o personatge imperial.

Lado opuesto al anverso y ocupado con motivos generalmente secundarios.

Vora exterior de la moneda.

Orla correntment de punts o línia contínua, que figura en l'anvers i revers i que conté tot el gravat i llegendes de la moneda.

Inscripción que figura en la moneda.

Part del revers freqüentment separada per una línia i col·locada sota del motiu en el qual figura la seca.

Lloc d'encunyació de la moneda.

Moneda que no conté cap llegenda.

Moneda que la vora recorda la forma d'una serra. Normalment es refereix a denaris.

L'anvers o revers d'aquestes monedes es repeteix però en forat; aquestes monedes normalment són producte d'accident.

Moneda que denota dos o mes encunyacions.

Matriu amb els motius per encunyar.

Moneda fraudulenta feta amb un nucli de diferent material del propi, i després cobert o folrat amb el metall legal. (Que sigui fraudulenta no vol dir que no sigui antiga.)

Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una laurea o corona de llorer.

Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una corona amb ràdios. (Imitant els rajos del sol.)

Corona amb el motiu d' una petita muralla amb les seves torretes.

Encunyació realitzada amb motius d'un principal esdeveniment. De mida una mica més gran que´l sesterci, se les coneix per no portar en el revers les sigles S. C. (Senatus Consultum)

Metall noble, la seva llei solia estar compresa entre 950/1000 i 998/1000. La seva alteració estava molt penada, arribant a ser motiu de mort. Normalment se li representa per AU o AV. .

Metall noble, de llei variable i poc controlada, el que va donar motiu que molts denaris fossin fets amb un nucli de coure i després folrats de plata; per això es troben molts denaris foradats o amb marques de banquer. La seva llei més baixa pot arribar fins a 500/1000. Es representa per AG o AR. .

Aliatge d'or amb plata i algunes vegades amb algo de coure. Pràcticament no es va usar en el món romà, però si en el grec. .

Metall base usat simplement o amb aliatge amb diferents metalls. És la base per als asos i divisors, i a causa de les seves impureses naturals o deliberades sol tenir la presència de bronze, zinc, estany o plom. Se li representa per CU o AE. .

Aliatge de coure i zinc, que en teoria per a les monedes romanes era de 4/5 de coure i 1/5 de zinc. Se'l coneix també com AZOFAR o ORICALC i equivalia en les encunyacions al doble del valor del coure. .

Aliatge de plata i coure en diferents proporcions; l'alteració dels seus components així com la presència de plom i estany rep el nom de POTÍN, i és base d'una sèrie de monedes a Alexandria, durant l'Imperi Roma.

COSPEL	Peça normalment metàl·lica obtinguda per foneria o laminació, sobre la qual s'encunyen els motius de la moneda.
MODUL	Dimensions referides al seu diàmetre i que correntment pren el nom genèric de sèrie de monedes, per exemple: mòdul de denari, de sestercio, etc.
CAMP	Zona del cospel lliure de tot gravat.
ANVERS	Costat de la moneda amb el motiu principal; normalment es pren com a tal el que conté, si n'hi ha, un bust o cap d'una divinitat o personatge imperial.
REVERS	Lado opuesto al anverso y ocupado con motivos generalmente secundarios.
VORA	Vora exterior de la moneda.
GRAFIL-LA	Orla correntment de punts o línia contínua, que figura en l'anvers i revers i que conté tot el gravat i llegendes de la moneda.
LEGENDA	Inscripción que figura en la moneda.
EXERG	Part del revers freqüentment separada per una línia i col·locada sota del motiu en el qual figura la seca.
SECA	Lloc d'encunyació de la moneda.
ANEPIGRAFA	Moneda que no conté cap llegenda.
SERRATO	Moneda que la vora recorda la forma d'una serra. Normalment es refereix a denaris.
INCUSA	L'anvers o revers d'aquestes monedes es repeteix però en forat; aquestes monedes normalment són producte d'accident.
REPINTADA	Moneda que denota dos o mes encunyacions.
ENCUNY	Matriu amb els motius per encunyar.
FOLRRADA	Moneda fraudulenta feta amb un nucli de diferent material del propi, i després cobert o folrat amb el metall legal. (Que sigui fraudulenta no vol dir que no sigui antiga.)
LLOREJAT	Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una laurea o corona de llorer.
RADIAT	Nom que pren el bust de l'emperador o personatge al portar una corona amb ràdios. (Imitant els rajos del sol.)
MURAL	Corona amb el motiu d' una petita muralla amb les seves torretes.
MEDALLÓ	Encunyació realitzada amb motius d'un principal esdeveniment. De mida una mica més gran que´l sesterci, se les coneix per no portar en el revers les sigles S. C. (Senatus Consultum)

OR	Metall noble, la seva llei solia estar compresa entre 950/1000 i 998/1000. La seva alteració estava molt penada, arribant a ser motiu de mort. Normalment se li representa per AU o AV. .
PLATA	Metall noble, de llei variable i poc controlada, el que va donar motiu que molts denaris fossin fets amb un nucli de coure i després folrats de plata; per això es troben molts denaris foradats o amb marques de banquer. La seva llei més baixa pot arribar fins a 500/1000. Es representa per AG o AR. .
ELECTRON	Aliatge d'or amb plata i algunes vegades amb algo de coure. Pràcticament no es va usar en el món romà, però si en el grec. .
COURE	Metall base usat simplement o amb aliatge amb diferents metalls. És la base per als asos i divisors, i a causa de les seves impureses naturals o deliberades sol tenir la presència de bronze, zinc, estany o plom. Se li representa per CU o AE. .
LLAUTO	Aliatge de coure i zinc, que en teoria per a les monedes romanes era de 4/5 de coure i 1/5 de zinc. Se'l coneix també com AZOFAR o ORICALC i equivalia en les encunyacions al doble del valor del coure. .
VELLO	Aliatge de plata i coure en diferents proporcions; l'alteració dels seus components així com la presència de plom i estany rep el nom de POTÍN, i és base d'una sèrie de monedes a Alexandria, durant l'Imperi Roma.