Juli Cèsar va néixer a Roma cap a l'any 100 a. de C. Fill del pretor L. Juli Cèsar i d'Aurelia, la seva família pertanyia a la "gens Iulia", la qual, deien, eren descendents de Ascani, també nomenat Iulus, fill d'Enees.

Gairebé era un nen quan ja se li va conferir la dignitat de "flamen dialis" (sacerdot de Júpiter). Va començar la seva carrera militar a Grècia, on va obtenir brillants èxits en el setge de Milene i en Cilicia. De nou a Roma, va acreditar les seves grans dots d'orador, únicament superades per les del propi Ciceró, en el judici contra Dolabella pels seus excessos en el Govern de Macedònia. Va viatjar després a Rodas i Àsia Menor, reintegrant-se en l'any 74 a. de C. a Roma, on havia estat triat pontífex durant la seva absència.

En l'any 69 a. de C. és enviat a Hispania com cuestor militar. Regressa als dos anys a Roma, on contreu matrimoni amb Pompeya, néta de Sul·la, ja que havia mort la seva anterior esposa, Cornelia. És nomenat edil curul en el 66 a. de C. i exerceix dit càrrec amb una magnanimitat sense precedents.

Nomenat Pontifex Maximus (Gran Pontifex) en el 63 a. de C., a l'any següent se li designa pretor urbà i és enviat cap a la Hispania Ulterior (província de Lusitánia) en qualitat de procónsol.

Després de la derrota de Pisó i Mesala, en el 61 a. de C. és proclamat "imperator" (general). Retorna a Roma i, obligat a triar entre les dignitats del triomf i del consolat, que pretenia, va optar per aquesta última.

El any 60 a.C. forma el primer triunvirat amb Pompeu y Cras.

El Senat li confia el Govern de Iliria i de la Gàl·lia Cisalpina per tres anys, i el de Gàl·lia Transalpina per cinc.

L'any 56 a. de C. es pacta el Conveni de Lucca, confirmant el triunvirat que fins a llavors havia estat un mer compromís privat, sense fonament legal. Les províncies es reparteixen entre Cèsar, que rep les Gal·lies per altres cinc anys, mentre que a Pompeu se li assigna Hispania, i a Cras, Síria.

Després de derrotar als helvecis en Bribacte i a Ariovisto en Alsacia, sotmet a les tribus belgues; marxa sobre Bretanya i derrota als aquitans; persegueix als germans, creuant el Rhin per primera vegada, i posteriorment desembarca a Britània dues vegades, en els anys 55 i 54 a. de C.

Els gals es rebel·len en l'any 52 a. de C. acabdillats per Vercingetorix. Cèsar els derrota i conquesta Cenabum, Avaricum, Gergovia i Latetia. Finalment, es rendeix Alesia després d'una batalla èpica en la qual les seves tropes eren molt inferiors en numero a les de Vercingetorix. Així les Gal·lies queden totalment sotmeses en l'any 51 a. de C.

Mentre Cras moria en mans dels parts en l'any 53 a. de C.. Cèsar s'enemista amb Pompeu, fins que esclata la guerra civil entre ambdós al 49 a. de C. Un petit rierol era part de la frontera entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia i marcava el límit del poder de Cèsar sobre les seves pròpies legions. Després de pronunciar la seva cèlebre frase "alea jacta est" (la sort està decidida), Cèsar ho travessa al capdavant de les seves legions i conquesta Roma i tota la península itàlica. Pompeu fuig a Grècia. Cèsar envaeix Hispania, on venç als generals pompeyans Afrani i Petreyo en la batalla de Ilerda (Lleida) entre la confluència dels rius Cinca i Segre. Es dirigeix després a la trobada de Pompeu, a Grècia, i li derrota a Farsalia. Altra vegada venç a l'enemic en inferioritat numèrica. Pompeu fuig llavors a Egipte, on és assassinat per ordre de Tolomeo. Queda Cèsar com amo únic del poder romà, és el primer home de Roma i se li atorga per primera vegada el títol de "dictador", que li serà renovat. En aquest mateix any de 48 a. de C. Arriba Cèsar a Egipte i, seduït pels encants de Cleòpatra, pren partit al seu favor en la disputa dinàstica contra el germà d'aquesta, el ja citat Tolomeo, al que derrota en una guerra llampec, quedant entronitzada Cleòpatra.

A l'any següent emprèn Cèsar una campanya contra Farnaces, rei del Ponto, i aconsegueix sobre ell una ràpida victòria en Zela, d'aquí el seu missatge al Senat romà: "veni, vidi, vinci" (vaig anar, vaig veure i vaig vèncer).

Marxa després sobre Àfrica i venç en Tapso, als pompeyans Escipió, Juba i Petreius. De retorn a Roma el Senat li atorga els honors del triomf en l'any 46 a. de C. i li renova, com hem dit abans, el títol de dictador per deu anys i li nomena "praefectus moribus".

Emprèn llavors Cèsar la guerra en Hispania en l'any 45 a. de C. contra els fills de Pompeu, i els venç en Munda (Sevilla) després d'una cruenta batalla.

En el 44 a. de C. és nomenat "dictator perpetuus" (dictador vitalici), dignitat que s'afegeix a les quals ja posseïa de "imperator" (renovada l'any anterior), "pontifex maximus", cònsol per deu anys i monopolitzador de la potestat tribunicia. El dia dels idus de març d'aquest mateix any (15 de març) sospitós de voler cobejar el poder d'un rei, és assassinat per uns conjurats dirigits per Bruto i Casio. Així desapareixia un dels personatges que han marcat en forma decisiva la història de la humanitat.

DENARIS DE JVLIVS CAESAR

JULI Cèsar va encunyar els seus propis denaris per a pagar les despeses que produïen les seves legions. Però també van haver diversos personatges que van encunyar en el seu nom. La diferència entre un i els altres va ser que havent en la República la prohibició d'encunyar busts de persones vives, Pompeu va trencar aquesta prohibició i els monetaris de Cèsar van seguir aquest exemple, mentre que les sèries encunyades per Cèsar segueixen la norma Republicana i no inclouen el seu bust.

NO ENCUNYATS PER CÉSAR

AURI	emisió encunyada per Aulus Hirtius.
	Anv. CAESAR COS TER, cap amb vel de Vesta a dretas Rev. A HIRTIVS PR, bácul de augur, got sagrat i destral.
Crawford 466/1, Syd 1017

AURI	emisió encunyada per L. Planco.
	Anv. C CAES DIC TER, Bust alat de la Victoria a dretas. Rev. L PLANC PRAEF VRB, got sagrat.
Cr475/1a, Syd 1019.

DENARI	emisió encunyada per TI. SEMPRONIVS GRACHVS
	Anv. S. C. cap amb llorer de Cèsar a dretas. Rev. TI SEMPRONIVS GRACCVS Q DESIG, Enseña, águila legionaria, arada y cetre.
Cr525/4a; Syd 1129

DENARI	emisió encunyada per P SEPVLLIVS MACER
	Anv. CLEM-[E]NTIA CAESARIS, temple tetrástil. Rev. P SEPVLLIVS. Abaix, MAC[ER]. Jenet galopant cap a la dre. Corona de llorer darrere.
Crawford 480/21, Syd. 1076

DENARI	emisió encunyada per P SEPVLLIVS MACER
	Anv. Bust de Cèsar amb llorer a dre. amb branca de llorer darrere i caduci davant. Rev. brau envestint a dre.. L LIVINEIVS damunt, REGVLVS baix.
Crawford 494/24, Syd. 1106

DENARI	emisió encunyada per P. SEPVLLIVS MACER
	Anv. S. C. cap amb llorer i velat de Cèsar a dretas. Rev. P. SEPVLLIVS MACER Venus en peus subjectant Victòria en la mà dre. i ceptre amb escut en el sòl en mà esq.
Crawford 480/13; Syd 1074

DENARI	emisió encunyada per P. SEPVLLIVS MACER
	Anv. CAESAR DICT PERPETVO. cap amb llorer de Cèsar a dretas. Rev. P. SEPVLLIVS MACER Venus en peu subjectant Victòria en la mà dre. i ceptre amb escut a terra en mà esq.
Crawford 480/9; Syd 1073

DENARI	emisió encunyada per C. COSSVTIVS MARIDIANVS
	Anv. cap velada de Cèsar a dre. PARENS PATRIAE. / CAESAR Rev. C COS SVTIVS AARDIANVS en forma de creu. Al voltant A A A FF. encunyada un mes després de la mort de Cèsar.
Crawford 480/19

DENARI	emisió encunyada per C. COSSVTIVS MARIDIANVS
	Anv. cap velat de Cèsar a dre. DICT. IN PERPETVO / CAESAR Rev. MARIDIANVS Venus a la esq., subjectant una Victòria i donant suport el seu braç esq. en un escut que descansa sobre el globus de l'orbe.
Crawford 480/15

DENARI	emisió encunyada per L. AEMILIVS BVCA
	Anv. cap amb llorer de Cèsar a dre. CAESAR·DICT – PERPETVO Rev. Fasces, caduci, globus de l'orbe, mans enllaçadas y destral. BVCA en el camp.
Crawford 480/6. Syd. 1063

DENARI	emisió encunyada per L. AEMILIVS BVCA
	Anv. cap amb llorer de Cèsar a dre. DICT PERPETVO CAESAR Rev. Venus asseguda a dretas. Darrere BVCA al camp.
Crawford 480/7

DENARI	emisió encunyada per L. AEMILIVS BVCA
	Anv. cap amb llorer de Cèsar a dre. CAESAR IMP. Darrere lituus i simpul. Rev. M. METTIVS, Venus en peus a esq., subjectant una Victòria amb la mà dre. i un ceptre en la esq., escut recolzat en el globus de l'orbe.
Crawford 480/3, Syd. 1056

DENARI	emisió encunyada per M. AEMILIVS BVCA
	Anv. S. C. cap amb llorer a dretas. En el clatell arc de la lluna amb P. m. Davant CAESAR IM Rev. M. AEMILIVS BVCA Venus en peus subjectant Victòria en la mà dre. i ceptre amb escut al terra en mà esq.
Crawford 480/4; Syd. 1060.

DENARI	emisió encunyada per L MVSSIDIVS LONGVS
	Anv. cap amb llorer de Cèsar a dre. Rev. L MVSSIDIVS LONGVS, timó, globus de l'orbe, cornucòpia, caduci i apex (capell de sacerdot).
Crawford 494/39, Syd. 1096

DENARI	emisió encunyada per L. FLAMINIVS CHILO
	Anv. Bust de Cèsar amb llorer a dre. Rev. Pau cap a la esq. subjectant ceptre i caduci. L. FLAMINIVS / IIII VIR. Encunyació póstuma.
Crawford 485/1, Syd. 1089

DENARI	emisió encunyada per Q. VOCONIVS VITVLVS
	Anv. Bust de Cèsar amb llorer a dre. Rev. Brau avançant cap a l'esq. Q. VOCONIVS a dalt. VITVLVS Q[uestor] / DESING. en el exerg.
Crawford 526/04, Syd. 1133

DENARI	emisió encunyada per Q. VOCONIVS VITVLVS
	Anv. Bust de Cèsar amb llorer a dre. DIVI·IVLI, lituus darrere. Rev. Brau avançant cap a l'esq. Q. VOCONIVS a dalt. VITVLVS en el exerg.
Crawford 526/2, Syd. 1132

DENARI	emisió encunyada per A. ALLIENVS
	Anv. Bust de Venus a dre. IMP. COS ITER darrere cap. C. CAESAR davant. Rev. Trinacrus amb peu recolzat en proa, sostenint un trikeles (tres cames). A. ALLIENVS - PRO COS. Aquesta moneda és molt rara. Allienus va ser procónsol a Sicília en el 47 a. de C.
Crawford 457/1, Syd. 1022

ENCUNYATS PER CESAR

Juli Cèsar comença les seves emissions monetàries amb una clara intenció propagandística, dient-li a tot el món que ell, Juli Cèsar, el Gran Pontífex, aixafaría amb la força d'un elefant la serp dels enemics de Roma. Es clar que no tots els enemics de Roma vivien fora de la ciutat i més aviat a ells, als que hi vivien en la ciutat, anava dirigit aquest missatge.

D'aquestes sèries monetàries hi ha quatre variants que veiem a continuació:

DENARI TIPUS 1	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Elefant aixafant serp. CAESAR a l'exerg. Rev. Clara al·lusió al seu càrrec de Pontifex Maximus, al que va arribar a l'any 63 a. de C.
Crawford 443/1, Syd. 1006

DENARI TIPUS 2	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Elefant aixafant serp. CAESAR a l'exerg. Rev. Clara al·lusió al seu càrrec de Pontifex Maximus, al que va arribar a l'any 63 a. de C.
Crawford 443/1, Syd. 1006

DENARI TIPUS 3	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Elefant aixafant serp. CAESAR a l'exerg. Rev. Clara al·lusió al seu càrrec de Pontifex Maximus, al que va arribar a l'any 63 a. de C.
Crawford 443/1, Syd. 1006

DENARI TIPUS 4	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Elefant aixafant serp. CAESAR a l'exerg. Rev. Clara al·lusió al seu càrrec de Pontifex Maximus, al que va arribar a l'any 63 a. de C.
Crawford 443/1, Syd. 1006

També en els reversos trobem diferències entre encunys:
a) El mànec del destral té base triangular formada per la superposició de bases circulars de diàmetres diferents i el mànec té osques horitzontals
b) Destral amb base triangular, però amb el mànec llaurat amb osques espirals. L'adorn superior també varia pel que fa al tipus (a) i (c). Podrien ser caps d'animal.
c) Destral amb base plana. Encara que no s'aprecia en la imatge, el mànec està adornat amb l'espiral del tipus (b).

DENARI	emisió encunyada per JULI CÉSAR
	Anv. Bust amb llorer de la Pietat a dre. El numeral que hi ha després del bust és un misteri. Podrien ser les victòries que va obtenir Cèsar en la Gàl·lia (LII)?. L'edat que tenia Cèsar quan va ser encunyada aquesta sèrie i la següent? Rev. Trofeu Gal amb escut, cárnix (trompa de guerra) i el destral. Baix CAE - SAR.
Crawford 452/2, Syd. 1009

DENARI	emisió encunyada per JULI CÉSAR
	Anv. Bust amb diadema de la Pietat a dre. Darrere d'ella el numeral LII. Rev. Igual que l'anterior pero amb Vercingetorix captiu sota el trofeu . CAE - SAR. Va ser en l'any 52 a. de C. quan Cèsar va vèncer al seu més dur rival gal. Com hem dit, és possible que el numeral de l'anvers indiqui això.
Crawford 452/4, Syd. 1010

Si us fixeu en la figura del revers, podreu comprovar que l'encunyador va posar especial èmfasi a fer recognoscibles les faccions del captiu. Això explica la grandària del seu cap. És per això, i per altres monedes, que s'identifica aquest captiu com el rei Arvern Vercingetorix, que va lliurar les seves armes a Cèsar en la rendició de Alesia Així Gàl·lia va ser definitivament sotmesa a Roma. Ambdues monedes van ser encunyades en la Gàl·lia per la seca mòbil que acompanyava els estris de les legions de Cèsar. D'aquest denari hi ha una variant en la qual el presoner no destaca per els seus trets cranials.

DENARI	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Bust amb diadema de Venus a dre. Rev. Enees caminant o més aviat corrent a esq. portant a Anchises sobre el l'espatlla i subjectant paladión (petita estàtua de la deessa Pal·las, deessa protectora de Troia) en la mà dreta. CAESAR en el camp. Veiem aquí a Enees fugint de Troia.
Crawford 458/1, Syd. 1013

DENARI	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Bust amb diadema de Venus Genetrix a esq. ceptre darrere i lituus devant. Petit Cupid a l'espatlla. Rev. Trofeu i captius gals. En l'exerg CAESAR. Aquestes sèries es van encunyar amb Cèsar ja a Roma després de la victòria sobre els gals en el 51 a. de C. Encara que es consideren encunyadas en la Gàl·lia.
Crawford 468/2, Syd. 1015

DENARI	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Bust amb diadema de Venus Genetrix a dre. Petit Cupid darrere. Rev. Trofeu i captius gals. En l'exerg CAESAR. El captiu de la esq. amb la mà en el front en senyal d'aflicció.
Crawford 468/1, Syd. 1014

DENARI	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Bust de Ceres a dre. amb corona d'espigues. Darrere COS TERT. Davant DICT ITER. Rev. AVGVR PONT MAX M, atributs sacerdotals. Simpulum (copa petita per a beure al ritual), aspergillum, (instrument per a espargir líquids), capiis (petit pitxer), lituus (vara corbada).
Crawford 467/1b, Syd. 1024

DENARI	emisió encunyada per JULI CESAR
	Anv. Bust de Ceres a dre. amb corona d'espigues. Darrere COS TERT. Davant DICT ITER. Rev. AVGVR PONT MAX D, atributs sacerdotals. Simpulum (copa petita per a beure al ritual), aspergillum, (instrument per a espargir líquids), capiis (petit pitxer), lituus (vara corbada).
Crawford 467/1a, Syd. 1023

DENARI FOLRAT	emisió encunyada per DESCONEGUT
	Anv. Bust de Ceres a dre. amb corona d'espigues. Darrere COS TERT. Davant DICT ITER. Rev. AVGVR PONT MAX D, atributs sacerdotals. Simpulum (copa petita per a beure al ritual), aspergillum, (instrument per a espargir líquids), capiis (petit pitxer), lituus (vara corbada).

** Més sobre Juli Cèsar

** FONTS CONSULTADES:

- Compendio de las monedas del Imperio Romano. Juan R. Cayón

- Denarios.org